6,0 %

estic pensant en no veure’t més. cada cop que estic amb tu sento un profund buit. no sóc jo, sóc un monstre creat per la por.

sense pensar-ho veig ombres que anul.len la meva vida. sols són sentiments que un no pot deixar fluir, sensacions arbitràries. necessito que les meves neurones deixin de funcionar. llavors, sense ment, puc conservar una mica de la meva essència. que trist!

m’agradaria ser franc. m’agradaria poder abraçar les teves idees, només per sentir que existeixo. existir per tal de poder passar temps amb tu. però sóc un covard. no seré capaç de dir tot el que penso. passar de ser invisible a ser un ningú que fàcilment desespera. no obstant a vegades, penses que tens el que et mereixes: solitud. ho sé, sempre aprenem a subsistir amb el que, vagament, tens. solitud, inherent i reiterativa. no ho deixaré de pensar, sóc així. i ja m’agrada. una finestra: veure com la vida no para; corrent que dóna gust. i jo, amb el sentiment de no poder dir el que fa que continuï bategant…

abandonaré.

és clar. tot el que sóc em provoca vergonya aliena. només quan estic ebri et puc abraçar, contràriament, sóc un màquina amb deixos esquematitzats. el cert és…

que em desfàs, res que intenti fer em protegeix.