orgànic

en pep no sabia quina triar. totes li semblaven prou maques. només tenia clar un requeriment, que fos espaiosa. no volia sentir-se claustrofòbic. potser no ho notaria, però millor cuidar-se amb salut.

el negre li feia elegant, però sempre li han agradat els colors més naturals. el que li feia gràcia, així com un caprici, era que hi hagués ventilació. però no es pot demanar tot: s’ha d’estalviar, i ell no prové de casa rica. el bon venedor, però li va aconsellar que el millor és protegir-se els lumbars, així que sense voler-ho va acabar triant un bon farcit de color crema.

un cop ja decidit i en el moment de passar la targeta i veure la resposta del banc no va tenir altra opció que acabar quedant-se la de cartró.