tisores

què n’és d’excitant aprendre a fer quelcom nou! però n’és molt més quan és per sorprendre i si no s’ho esperen supera tant l’excitació que em manquen paraules. a més, li sumem  la pressió d’un compte endarrere per poder arribar a acabar-ho el dia marcat i amb èxit. tot només per rebre el premi de veure una cara d’astoració i endur-te un bocí de cel…

el pitjor només podria ser que no te’n sortissis, haguessis de donar-ho per perdut i per tant, no poder sorprendre. agafar tot allò i posar-ho en una caixa per reciclar l’orgull.

- orgull?
- rebuig!

bé, tampoc llavors no deixaries de ser tu. fracassat, però tu mateix.