6,0 %

estic pensant en no veure’t més. cada cop que estic amb tu sento un profund buit. no sóc jo, sóc un monstre creat per la por.

sense pensar-ho veig ombres que anul.len la meva vida. sols són sentiments que un no pot deixar fluir, sensacions arbitràries. necessito que les meves neurones deixin de funcionar. llavors, sense ment, puc conservar una mica de la meva essència. que trist!

m’agradaria ser franc. m’agradaria poder abraçar les teves idees, només per sentir que existeixo. existir per tal de poder passar temps amb tu. però sóc un covard. no seré capaç de dir tot el que penso. passar de ser invisible a ser un ningú que fàcilment desespera. no obstant a vegades, penses que tens el que et mereixes: solitud. ho sé, sempre aprenem a subsistir amb el que, vagament, tens. solitud, inherent i reiterativa. no ho deixaré de pensar, sóc així. i ja m’agrada. una finestra: veure com la vida no para; corrent que dóna gust. i jo, amb el sentiment de no poder dir el que fa que continuï bategant…

abandonaré.

és clar. tot el que sóc em provoca vergonya aliena. només quan estic ebri et puc abraçar, contràriament, sóc un màquina amb deixos esquematitzats. el cert és…

que em desfàs, res que intenti fer em protegeix.

tisores

què n’és d’excitant aprendre a fer quelcom nou! però n’és molt més quan és per sorprendre i si no s’ho esperen supera tant l’excitació que em manquen paraules. a més, li sumem  la pressió d’un compte endarrere per poder arribar a acabar-ho el dia marcat i amb èxit. tot només per rebre el premi de veure una cara d’astoració i endur-te un bocí de cel…

el pitjor només podria ser que no te’n sortissis, haguessis de donar-ho per perdut i per tant, no poder sorprendre. agafar tot allò i posar-ho en una caixa per reciclar l’orgull.

- orgull?
- rebuig!

bé, tampoc llavors no deixaries de ser tu. fracassat, però tu mateix.

crac

he sentit un so com si es trenqués alguna cosa.
ha sigut sec. espetec d’un sol instant. com de fusta podrida.
al meu voltant tot sembla estar bé. no veig res fora del normal.

em costa respirar.
no puc caminar.
i la sang, ja no arriba al cap.

només cau aigua per la finestra de l’esquerra.

matí

és un dia com qualsevol altre. no hi ha cap diferència en ahir o avui fa un any. tant sols que has marxat. ja havies marxat abans de marxar, però. tampoc amb això és diferent. només és un ordre cronològic. lògic.

les esquerdes s’han omplert de pols. la cola ja no enganxa. la nansa cau. ningú beurà més cafè en aquesta tassa. tant fàcil com deixar-la caure a terra. crac, tot s’ha acabat.

pum! -va dir la porta.
les claus contesten xerricant dins del pany.
les passes s’allunyen.
ja no hi és. ha marxat. no tornarà.

és un dia com qualsevol altre. mai ha fet cap diferència. només un més.

un més.